IMPOSTOS JUSTOS: les valoracions cadastrals excessives d’edificis catalogats.

La catalogació d’un edifici suposa la imposició sobre el seu propietari d’un règim de drets i obligacions -més o menys estricte en funció del grau de protecció-, però que en qualsevol cas és més restrictiu que l’establert per a la resta d’immobles no catalogats, circumstància que òbviament disminueixen notablement el valor de mercat de l’immoble.

No obstant, és provable que els edificis catalogats o inclosos en Plans Especials de protecció després de l’aprovació de les Ponències de Valors Cadastrals aplicables, tinguin fixat un valor cadastral incorrecte, pel fet de no haver-se adequat la seva valoració cadastral a les referides circumstàncies sobrevingudes.

L’article 23.2 del RDL 1/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, estableix que “El valor catastral de los inmuebles no podrá superar el valor de mercado, entendiendo por tal el precio más probable por el cual podría venderse”. Per tant, és provable que el valor cadastral actual d’edificis catalogats en les circumstàncies referides en l’apartat anterior, sigui superior al seu valor de mercat, i per tant EXCESSIU, i en conseqüència esdevenen excessius els impostos que es calculen en base a aquest valor cadastral (Impost sobre Béns Immobles (IBI), plusvàlua municipal (IIVTNU), o els que es comproven en base al mateix (Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP-AJD), i Impost sobre Successions (ISD), entre d’altres.